llengua
- Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal de la deglució, la succió, la masticació i l'articulació de sons.
- Llengua considerada com l'agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar.
- Informació que hom dóna o rep sobre alguna cosa.
- Cosa que per la seva forma recorda la llengua.
- Circumscripció territorial que formava part de la jurisdicció de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
- Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació.
- Conjunt de regles subjacents a tot acte de parla, que afecta els diversos components d'un sistema lingüístic.
- Llenguatge propi d'una època, d'un estament, de certes matèries.
Consulta llengua al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< llengoter
llenguadina >>