caràcter
- Símbol gràfic, especialment l'usat per a la notació del llenguatge.
- Peça de fosa amb què s'imprimeix un text.
- En inform., signe d'un repertori acceptat per convenció que és clarament reconegut i que conté informació, tant si es presenta agrupat amb d'altres com aïllat.
- Signe màgic, cabalístic.
- Talismà
- Senyal inesborrable que, segons el catolicisme, imprimeixen en l'ànima els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde, que fa que no es puguin repetir en la mateixa persona.
- Tret indicador de la natura essencial d'una persona o d'una cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres.
- Suma d'aquests trets.
- Tret o trets dominants en la fisonomia moral d'una persona.
- Persona considerada com a exemple típic d'un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc.
Consulta caràcter al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< caracarà
caracterial >>