companyia
- Presència d'una persona vora una altra perquè no estigui sola.
- Diu que fuma perquè el cigar li fa companyia.
- Persona o persones que acompanyen algú.
- [usat generalment en pl.] Persona o persones amb qui hom acostuma a fer-se, ponderant la influència que poden tenir.
- Aplec de persones reunides per a un mateix fi.
- Associació per a fins econòmics, industrials o comercials, societat.
- Conjunt dels socis d'una companyia no anomenats en el títol de la raó social.
- Cos d'actors i de tècnics teatrals format per representar espectacles d'una manera continuada.
- Reunió de gent armada.
- Des de l'edat mitjana, conjunt d'homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d'un capità, reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals.
Consulta companyia al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: