cor
- Òrgan muscular situat en la cavitat toràcica que, contraient-se rítmicament, és l’agent principal de la circulació de la sang.
- El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l’alegria, del desig.
- El cor considerat com a seu de l’afecció, especialment de l’amor, de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral.
- El cor considerat com a seu de la força d’ànima, coratge.
- Pit, com a receptacle del cor.
- Representació convencional d’un cor.
- Coll de la baralla francesa que duu dibuixats cors vermells.
- Carta d’aquest coll.
- Excèntric de forma de cor, calculat i delineat geomètricament per transformar un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines tèxtils per a transmetre moviment al mecanisme de plegament del fil.
- Part central d’una cosa, la més amagada, la més essencial.
Consulta cor al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< coquització
cor- >>