ferro
- Metall de transició, blanc grisenc, mal·leable, dúctil, molt tenaç, ferromagnètic, que fàcilment es rovella en contacte amb l’aire humit, molt difós a la natura, on constitueix aproximadament el 5 % de la litosfera (símbol, Fe; nombre atòmic, 26; pes atòmic, 55,85).
- Tros de ferro, peça de ferro que forma part d’una arma, d’un objecte.
- Eina o instrument de ferro emprat en diversos oficis.
- Trespeus per a tenir les olles al foc.
- Fòrceps
- Conjunt de les peces amb què es fixa la fulla d’una porta o d’una finestra als brancals o marcs d’una obertura.
- En nàut., ruixó gros.
- Eina de ferro del calafat que serveix per a treballar el coment, ficar-hi l’estopa, etc., a cops de maçola.
Consulta ferro al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: